dijous, 22 de setembre del 2011

Pujada a Busa amb btt

Pujada a Busa . Es una ruta amb un ascens d'uns 500 m en pista forestal. Surto des de Sant Llorenç de Morunys i per tal d'evitar una mica de carretera asfaltada decideixo passar per la Torreta i resseguir tota la carena de les Valls (Devesa) fins a sortir a la corba de Vilasalo. Des d'aquí no tinc cap mes remei que seguir carretera fins a l'encreuament de la pista de bus, on inicio l'ascens bastant sostingut fins a Coll d'Arques (punt d'encreuament de la carretera que puja de Solsona i la pista que puja de la Vall de Lord. Aquí decideixo baixar per un altre pista i fer un bon descens d'uns 6 km i un descens acumulat de 550m. Es un descens en pista ambla i sense grans dificultats que ens permet gaudir de la btt i el paisatge. Un cop a la carretera, desfaig el recorregut i torno a Sant Llorenç de Morunys.




Distància recorreguda: 26,34 quilòmetres
Altitud mín: 804 metres, màx: 1.262 metres
Temps: 3 hores

dimecres, 14 de setembre del 2011

Camino de santiago: Sarria-Santiago de Compostela

Dissabte dia 3 arribem al voltant de les 8 a l'aeroport de Santiago i agafem el primer bus cap a Lugo que surt a les 11:30. Un cop a Lugo agafarem un altre bus que ens porta, finalment, a Sarria des d'on començarem el camí (112 km). Nosaltres hem d'agafar la credencial del camí a Sarria mateix i ens hem d'esperar fins a les 16:30, que obrin el covent, per això aconcello que la demaneu a Catalunya i us estalviareu temps perdut.

Pre Etapa: Sarria --> Barbadelo

Finalment al voltant de les 5 aconseguim la nostra credencial, i estem amb moltes ganes d'iniciar el camí, decidim començar a caminar i fer una petita etapa d'uns 4 km fins a Barbadelo i fer nit alla. Arrivem i com que anem una mica de novatos encara depres de mirar diferents abergs ens decidim per un de privat pero molt guapo i tranquil que es diu albergue Carmen.

1a Etapa: Barbadelo --> Gonzar

Ens despertem als voltants de les 6 del matí per iniciar la primera etapa que és d'uns 20 km. Al principi del dia ens plou una mica però de seguida el temps s'aclara i podem continuar sense problemes. Aquí us remarcaré que controleu molt bé totes les pertinences abans de sortir de l'alberg ja que en el nostre cas ens vàrem deixar un pal i vàrem tenir que tornar enrrere. Us asseguro que fa molta ràbia. Doncs bé despreé d'alguna horeta caminant, ens decidim a fer la nostra primera paradeta a Ferreiros i menjar alguna cosa. Aquí descobrim la empanada gallega de tonyina (una mica aixuta però bona!) Mes tard vam descobrir que era molt famos en aquest poble els ous amb patates. Doncs això, després de fer un bon esmorzar reprenem la marxa i anem recorrent un seguit de pobles molt petits i amb molta costum agricola i ramadera. Durant tot el camí també tenim la opció d'anar menjant algun fruit dels arbres que ens anem trobant. Despres d'una estona caminant arribem a la primera població una mica gran: Portomarin. Aquí fem una petita paradeta, una cerveseta el segell corresponent i seguim cap a Gonzar ja que comencen els Rumorsque ja no hi ha lloc (rumor molt comú durant el camí tot i que no sempre es així). A la sortida del poble hem d'estar atents ja que és un punt una mica perdedor pero bé sempre hi ha algu que ja l'ha fet i que podrem seguir. El final d'aquest tram just abans d'arribar a Gonzar es per mi un dels mes pesats del cami, ja que son unes rectes que vas seguint paral-lelament amb la carretera que sembla que no s'acabin mai. Per fi a Gonzar ( 15:30 ) fem posada, una dutxeta i cap a dinar. (Us he de dir que el menjar es molt abundant, com en gairebé tots els bars que pares). Una pasejada pel petit poble, i a dormir.

2a Etapa: Gonzar --> Melide

Sortim al voltant de les 6 de Gonzar i ens disposem a fer l'etapa més llarga del recorregut, uns 33 km. A mig matí decidim parar a Ligonde per fer un bon esmocafè i reprenem la marxa. Un cop portem unes hores caminant i s'acosta l'hora de dinar, decidim allarga una mica més l'hora de dinar i parar-nos a Casanova, però quina es la nostra sorpresa quan arribem al poble en qüestió afamats com a feres... i senyores i senyors ens trobem amb un poble que incomprensiblement no tenen BAR, els habitants de Casanovas no tenen visió de negocis, això està clar. Només tenen un trist alberg públic sense cap mena de servei. Parem uns minutets a refer-nos del dur xoc que suposa per nosaltres no poder fer aquella cerveseta i aquell orujito per els quals tots hem estat sommiat durant els últims 10 km. Fem uns estiraments i ens aventurem a seguir el camí en busca del bar més pròxim (2km, sensació de 5) ... Les necessitats de menjar i beguda fresca es feien paleses entre el grup, (alguna pajara, mostres de tensió i desesperació generalitzada així com d'odi cap al petit i esquifit poble de casanova....)" sense ànims d'ofendre els Casanovins!!!" Finalment fem una gran troballa. -2 xiringuitos a peu de camí!!! Ja sabem que toca parada i fonda. Però ens trobem que no fan menús... el que faltava pel duro, almenys si que tenn una cerveseta, vinet i orujo "casero"i la típica empanada gallega que no pot faltar! Doncs després de l'esperat avituallament, ens decidim a comprar les famoses "conchas" del camino ( valien 2 euros quan a Santiago trobes 2x1€) que encara no portàvem... en total uns 15 € ens va costar.
Reprenem la marxa i ja ens queda poc per arribar a Melide... o això ens pensem. L'única cosa que ens feia continuar amb la nostra marxa era pensar en el famós pulpo de Melide que ens menjaríem a la pulperia Ezequiel. Tot i així, el poble dels coll... es fa esperar. Noves mostres de desesperació surten i ens comencem a cagar amb la mar.....í. Però finalment, a les 18:00 arribem a Melide, i trobem lloc a l'alberg municipal!!! Una dutxa, i cap a sopar!! Anem al famos bar Ezequiel a menjar pulpo, que tot i que no és el millor del poble, es el típic i s'hi ha d'anar. Doncs si, pulpo, vinito, cerveseta, i per acabar com no.... un orujito!!!. I ja, quan en portem una mica mes al cap que als peus... cap a dormir que demà s'hi ha de tornar.

3a Etapa: Melide --> Arzua

Com cada dia ens seguint tota la multitud que fa el camino ens llevem al voltant de les 6, i un cop apunt ens disposem a rependre la marxa amb la intenció d'arribar a Arzua. A uns pocs quilometres despres de sortir ens trobem una curiosa paradeta amb fruita i aigua, on et demanen que donguis la voluntat i agafis el que et vingui de gust, hi ha aigua fruita, te... Agafem alguna peça de fruita paguem el que es correspon i seguim caminant. En vistes de que la ruta avui es curteta, ens perenem l'etapa amb mes calma i allarguem una mica les parades. Al final aixo ens provoca que no trobem lloc a l'alberg públic, (causat també per una avaria en el circuit d'aigua en una de les abitacions) i hem de buscar un alberc privat. Un cop nets i planxats anem de visita pel poble a fer alguna copeta, comprem un decim de loteria (que segur que toca) i a sopar una mica i a dormir que dema sera un altre dia.

4a Etapa: Arzua --> Pedrouzo

No recordo res.... Arribem a l'alberg, al voltant de la 1 i despres de fer uns 30 min de cua entrem a l'alberg, preparem els llits, dutxa i a fer una cervesa i visitar el poble. Que moltaa cosa per visitar no te pero be un bar per pendre algo i un per sopar si que el trobem!!!

5a Etapa: Pedrouzo --> Santiago de Compostela

Ens despertem ben dora per tal d'afrontar l'ultima etapa, i amb ganes d'arribar a santiago la veritat es que l'etapa es fa una mica pesada. Entre travessar poligons, i veient que et vas acostant a la ciutat va perdent una mica l'encant, pero be fem la parada de rigor al monte gouzo i gas cap a santiago. La veritat es que des de que ens trobem el cartell de Santiago de Compostela  fins a la PLAÇA encara tindrem temps de fer una paradeta a fer una copa i tapa que ja hi ha gana. I si, ja s'acosta el moment, ja arribem a la plaça la fi de l'experiència, no se si l'emocio es mes gran pel que hem fet o perque s'acaba, suposo que es una suma de tot. I un cop a la baixada de la plaça ja sentim la remor de la gaita, que encara ens augmenta la sensació d'emocio. I finalment entrem a la plaça, i et retrobes amb tot de gent amb la que t'has anat creuant, realment es una experciencia dificil d'explicar, i que no m'esperava. Val molt la pena!!!