dijous, 29 de desembre del 2011

Andorra: Pic de Pedrons avortada. Puigmal Tossa del Pla dels Lladres

Hem hagut de fer canvi de plans, teníem la intenció de fer el pic de Pedrons des del pas de la casa, però un cop estàvem a Llívia, hem descartat la idea ja que les muntanyes andorranes estaven molt castigades pel torb (Torb: És un fenomen meteorològic semblant a les tempestes de neu, però en les quals es produeixen vents superiors als 56 km/h i temperatures inferiors als -12ºC. En aquestes condicions, la neu arremolinada pel vent redueix dràsticament la visibilitat i augmenta la sensació tèrmica del fred).
Així que hem decidit anar a provar sort al Puigmal que des de Llívia es veia menys tranquil de vent. Un cop a les pistes d'esquí d'Err-Puigmal 2600, hem comprovat L'escassedat de neu que regna a tot el Pirineu, i ens hem hagut de conformar en iniciar L'ascensió per pistes. Hem anat guanyant cota, i podem comprovar que es tot neu de canó fins aproximadament als 2000/2200 m, on comencem a trobar neu natural. Durant el trajecte, diferents companys que tornaven de fer el seu cim, ens comenten que la zona alta està molt castigada pel vent, amb rafegues d'uns 100 km/h, però nosaltres seguim pujant fins on no poguem mes. Arribem al pic de Duraneu (2539m) i seguim pujant direcció a la Tossa del Pla dels Lladres, ja que aquí e vent es quasi nul. Es en questa ultima pala on realment sentim els efectes del fort vent i finalment decidim avortar l'ascensió en arribar al Pla dels Lladres (2665m) on la sensació tèrmica i el vent ens complicava molt el camí, i sense perdre temps ens decidim a baixar. Al final aconseguim salvar el dia, tot i que hem d'acabar pujant per pistes, acabem fent una ruta d'uns 9km amb uns 800 m de desnivell. No està malament per com pintava el temps.



Distancia recorreguda: 9,24 kilómetros
Altitud min: 1.966 metros, max: 2.658 metros
Desnivell acum.: 778 metros
Temps:   2 horas 43 minutos

dissabte, 24 de desembre del 2011

Vall de Lord: Volta Sant Climent de Castelltort

Ruta curta i fàcil, tot i que hem de superar alguns pendents una mica pronunciats pero son curts. Surto de Sant Llorenç de Morunys i hem dirigeixo cap a la cua del pantà tot seguint el GR 1 que ens porta fins a la zona del Monegal, on agafo la carretera porta fins a la carretera de Berga. Segueixo aquesta carretera, passant pel costat de la fabrica Knauf i aproximadament 1 km passat la fabrica, trobem un trencall a ma esquerra que posa Sant Climent de Castelltort. A parti d'aquí iniciem un ascens, dirigint-nos a l'esglesia i agafem la pista que ens queda a l'esquerra que ens porta direcció a la masia de cal Teixidor, per una pista forestal. A partir d'aquí comencem a pujar feixes per un camí que queda mes o menys marcat, tot i que no cal que busquem cap gran pista, aquest camí va guanyant altura fins a empalmar amb un camí que ens arriba de la nostra dreta que be de la zona del guix. Seguim el camí cap a la nostra esquerra, superant ja els últims desnivells fins arribar a l'altura de les fontetes de Montulló. A partir d'aquí iniciarem el descens després de superar una zona una mica bruta per treballs de tala, per l'interior del bosc tot seguint un corriol molt poc marcat però que queda bastant evident i que ens portarà de nou fins a la carretera de Berga a l'altura de la Knauf. Ruta curta però que ens ajuda a conèixer una mica mes la zona.


Distància recorreguda: 12,51 quilòmetres
Altitud mín: 815 metres, màx: 1.011 metres
Desnivell acum: 408 metres

dimarts, 20 de desembre del 2011

Anàlisi de sondeigs per colpeig i perfils estratigràfics Institut Geològic de Catalunya

Anàlisi de sondeigs per colpeig i perfils estratigràfics
El mantell nival és una superposició de capes de neu corresponent a les distintes nevades que s'han produït al llarg de la temporada. Cada capa o estrat de neu presenta unes característiques morfològiques, termodinàmiques i mecàniques concretes. Aquestes característiques són les que proporcionen al mantell un determinat grau d'estabilitat i, per tant, condicionen la possibilitat que puguin produir-se allaus. En funció dels elements meteorològics (temperatura, precipitació, vent, humitat, etc.) el mantell nival va evolucionant d'un estadi a un altre, variant per tant el seu grau d'estabilitat.
Els sondeigs per colpeix i els perfils estratigràfics són com una radiografia del mantell nival. Permeten conèixer l'estructura del mantell en un lloc i moment concrets. A partir d'ells, junt amb les dades nivometeorològiques diàries, s'elaboren els butlletins de predicció d'allaus.
El sondeig per colpeix consisteix en fer penetrar al mantell una sonda amb una mida i un pes determinat (anomenada sonda Haefeli), i calcular la resistència que ofereix a la penetració. La resistència a la penetració dóna idea de la cohesió de cada capa de neu. Posteriorment es realitza el perfil estratigràfic, que consisteix en fer un tall vertical a la neu de manera que totes les capes quedin a la vista i puguin ser descrites en detall (tipus i diàmetre dels grans, humitat, duresa i densitat), i finalment s'efectua un perfil de temperatura, mesurant aquest paràmetre cada 10 cm, des de la superfície fins a la base del mantell. Amb les dades obtingudes és possible localitzar punts dèbils en l'estratificació del mantell nival, com per exemple plans de lliscament, capes inestables, etc.
Sondeo por golpeoRealització d'un sondeig per colpeig.
Determinación perfil estratigráficoDeterminació dels grans de neu en el perfil estratigràfic.
Interpretació del sondeig per colpeig i del perfil estratigràfic.
Al fer la representació gràfica conjunta del sondeig per colpeig, el perfil estratigràfic i el perfil de temperatura, permet visualitzar i relacionar entre si els resultats de cada una de les observacions. Podem visualitzar les dades en tres apartats diferents:
  • La localització. Ens localitza les observacions geogràficament i en el temps. També hi ha informació sobre les condicions meteorològiques i l'activitat d'allaus. Aquestes dades estan representades a l'extrem inferior esquerre.
  • La resistència a la penetració de la sonda i la temperatura de la neu. A la part esquerra del gràfic es representa el perfil de resistència que ofereix la neu a la penetració de la sonda. Es mesura en Kgf (Kilogram força) i es correspon amb l'eix inferior de les abscisses. La temperatura de la neu es registra cada 10 cm i la corba de temperatures se superposa als valors de resistència. En l'eix superior de les abscisses es pot llegir el valor corresponent a la temperatura de la neu en ºC. L'eix d'ordenades correspon a l'altura de la neu en cm.
  • La descripció de les diferents capes de neu. En la part dreta del gràfic apareixen, per a cada capa de neu individualitzada:
    F: la forma dels grans presents.
    Ø: diàmetre dels grans en mm.
    D: duresa de cada capa, d'1 (mínima) a 5 (màxima).
    U: humitat de cada capa, d'1 (mínima) a 5 (màxima).
    e: densitat de cada capa (mesurat en kg/m3).
Representació del sondeig
Representació del sondeig, el perfil estratigràfic i el perfil de temperatures.
Anàlisi del perfil de resistències.
La interpretació de les dades, comença amb l'observació del comportament general del perfil de resistències. Poden distingir-se dos tipologies fonamentals:
  • Perfils en els quals la resistència de la neu augmenta progressivament, encara que de manera irregular, des de la superfície del mantell nival fins a la base. Són estructures generalment estables ja que la cohesió de la neu augmenta en profunditat. En aquests casos cal distingir entre perfils amb una part superficial de resistències inferiors a uns 5 Kgf (capa de resistència molt dèbil i amb la qual cal tenir especial atenció) i els que presenten la part superficial amb resistències superiors. Una capa amb valors de resistència superiors als 50 Kgf es considera ben consolidada.

    • Situació a: part interna estable amb una capa superficial de baixa cohesió.
    • Un altre tipus de perfil bàsic és aquell que presenta un comportament irregular de la resistència de la neu, amb trams de resistència creixent i decreixent que s'alternen al llarg del perfil. En aquests casos cal localitzar les zones de baixa cohesió (resistències inferiors a uns 5 Kgf). Un comportament decreixent de la resistència de la neu acostuma a ser un factor d'inestabilitat. Normalment aquest tipus de perfils ens poden indicar l'existència de plaques de vent, crostes de regel i capes amb feble cohesió (resultat del metamorfisme d'alt gradient), etc.
      Situació b: capa de baixa cohesió interna.
    Anàlisi de les temperatures
    La temperatura de l'interior del mantell nival permet conèixer el valor del gradient vertical de temperatura i, per tant, els processos de metamorfisme que s'estan produint a l'interior del mantell. Aquesta dada és de gran importància per tal de precisar el grau d'estabilitat en què es troba el mantell i també ens indica com poden evolucionar els diferents nivells. Poden presentar-se tres situacions:
    • El mantell nival es troba en la seva totalitat per sota dels 0 ºC. Ens trobarem amb una neu freda i seca. El procés de transformació que s'està produint és el metamorfisme de neu seca, la seva intensitat dependrà del gradient de temperatura..
      Situació a: la temperatura del mantell es troba per sota dels 0 ºC: metamorfismes de la neu seca.
    • El mantell nival es troba totalment a 0 ºC. La neu està humida i hi ha presència d'aigua líquida. És un mantell en estat de fusió. El procés de transformació és el metamorfisme de neu humida. Si la quantitat d'aigua líquida es poca, es produirà un estat de relativa estabilitat atesa la cohesió capil·lar que proporciona l'aigua que envolta els cristalls. Pel contrari, si la presència d'aigua líquida és notable, la inestabilitat del mantell serà acusada.  
      Situació b: La temperatura del mantell és de 0 ºC: metamorfismes de la neu humida.
    • Si la part superior del mantell nival es troba a 0 ºC i la part inferior a temperatura negativa, estem a l'inici del metamorfisme de neu humida. Normalment correspon a la típica situació d'inicis de primavera en la qual hi ha una lleugera humidificació superficial durant el dia i un regel nocturn. El mantell es manté estable mentre la quantitat d'aigua líquida no augmenti de forma considerable.
      Situació c: La part superior del mantell es troba a 0 ºC: situació de primavera.
    Anàlisi del perfil estratigràfic
    L'anàlisi del perfil estratigràfic consisteix en dividir el mantell en parts homogènies, i així analitzar-ne les característiques (tipus i mida de gra, humitat, duresa i densitat). D'aquesta manera s'analitzen amb major detall les possibles inestabilitats detectades en el sondeig i en el perfil de temperatures. Així, per exemple:
    • L'estabilitat d'una capa en superfície de neu seca de baixa resistència dependrà del tipus de gra (neu recent, agulles visibles, grans amb cares planes o gobelets), del gruix, de la densitat i del tipus d'unió que mantingui amb la capa inferior.
    • L'estabilitat d'un mantell amb certa cohesió dependrà del tipus de gra (costra de regel o placa de vent). En cas de ser una placa de vent caldrà avaluar la cohesió intergranular, la densitat i el tipus de capa sobre la que descansa (grans de cares planes o gobelets, neu recent, etc.).
    Mitjançant el perfil estratigràfic és possible observar el tipus de contacte i el grau d'unió entre diferents capes. Cal observar la possible existència de:
    • Superfícies de contacte entre una capa de neu vella i una de neu recent.
    • Capes primes de dèbil cohesió (gobelets o gebre de superfície coberta per neu recent) que formen discontinuïtats entre capes de major resistència.
    • Crostes de regel molt llises o capes de glaç.
    Seguint aquestes pautes d'anàlisi, hom pot fer-se una idea aproximada del grau d'estabilitat del mantell nivall en un sector concret, per a una determinada orientació i cota. Depenent de la pròpia experiència, pot arribar-se a estimar el perill natural i accidental d'allaus.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Vall de Lord: Sollort


Ruta curteta, però amb un bon desnivell de tornada. Surto de Sant Llorenç i em dirigeixo al Santuari de Lord. Arribo a la zona d'aparcament del santuari, i a ma dreta em queden les escales que pugen fins al santuari, la meva ruta però, segueix cap avall direcció al pantà de la Llosa. Uns metres mes endavant, em trobo amb una porta de ferro que tanca el transit de vehicles, però la podem passar fàcilment per un costat. A partir d'aquí comença un bon descens (200m) fins arribar arran d'aigua. La circular, jo la vaig fer un cop arribo en vistes de la casa de Sollort marxant a ma dreta, i dirigint-me a donar la volta al Miarador de la Trona, ressegueixo el pantà seguint la pista, i de seguida començo a pujar. Primer hem trobo amb 2 rampes amb un fort desnivell, on ho necessito practicament tot, i un cop passades aquestes 2 rampes ja tornem a sortir amb vistes a la casa de Sollort i m'hi acosto fins a trobar el mateix camí que he fet servir per baixar i aquí que he de dir... A pedalar fins a sortir al pàrquing del santuari. De tornada, segueixo la carretera asfaltada fins arribar a Sant Serni, i segueixo el caminet que passa pel costat de la capella fins a la zona de la Torreta i finalment fins a Sant Llorenç de Morunys.




Distància: 15.7km
Ascensió acum: 580m
Temps: 1h 16 min

dimarts, 8 de novembre del 2011

Esquiada de tartera


Amb ganes ja d'encetar la nova temporada d'esquí ens disposem a fer la primera esquiada però en aquesta ocasió serà sobre tarteres. Es la meva primera experiència en aquesta modalitat però realment te lo seu! Es una mica com tornar temps enrere amb l'esqui antic, a base de saltar, aquí no hi ha carvïn ni cantos que serveixin. Al final del dia i després de dinar al nou refugi del Port del Comte, ens disposem a provar la modalitat d'esqui sobre herba, amb una especie de patins en línia però amb unes cadenes tipus retrac.
S'ha de dir que aquests esquis, no son cap novetat ni invenció, sinó que son una relíquia que un company conservava de fa uns quants anys i que vam poder provar. Després de documentar-me una mica he comprovat que encara es practica i que els esquís també han evolucionat una mica. La veritat un gran dia d'esports d'hivern sense neu!!! Aquests del vídeo, podeu comprova que no som nosaltres... Be diguem que ho fèiem bastant millor jajaja!!


dijous, 22 de setembre del 2011

Pujada a Busa amb btt

Pujada a Busa . Es una ruta amb un ascens d'uns 500 m en pista forestal. Surto des de Sant Llorenç de Morunys i per tal d'evitar una mica de carretera asfaltada decideixo passar per la Torreta i resseguir tota la carena de les Valls (Devesa) fins a sortir a la corba de Vilasalo. Des d'aquí no tinc cap mes remei que seguir carretera fins a l'encreuament de la pista de bus, on inicio l'ascens bastant sostingut fins a Coll d'Arques (punt d'encreuament de la carretera que puja de Solsona i la pista que puja de la Vall de Lord. Aquí decideixo baixar per un altre pista i fer un bon descens d'uns 6 km i un descens acumulat de 550m. Es un descens en pista ambla i sense grans dificultats que ens permet gaudir de la btt i el paisatge. Un cop a la carretera, desfaig el recorregut i torno a Sant Llorenç de Morunys.




Distància recorreguda: 26,34 quilòmetres
Altitud mín: 804 metres, màx: 1.262 metres
Temps: 3 hores

dimecres, 14 de setembre del 2011

Camino de santiago: Sarria-Santiago de Compostela

Dissabte dia 3 arribem al voltant de les 8 a l'aeroport de Santiago i agafem el primer bus cap a Lugo que surt a les 11:30. Un cop a Lugo agafarem un altre bus que ens porta, finalment, a Sarria des d'on començarem el camí (112 km). Nosaltres hem d'agafar la credencial del camí a Sarria mateix i ens hem d'esperar fins a les 16:30, que obrin el covent, per això aconcello que la demaneu a Catalunya i us estalviareu temps perdut.

Pre Etapa: Sarria --> Barbadelo

Finalment al voltant de les 5 aconseguim la nostra credencial, i estem amb moltes ganes d'iniciar el camí, decidim començar a caminar i fer una petita etapa d'uns 4 km fins a Barbadelo i fer nit alla. Arrivem i com que anem una mica de novatos encara depres de mirar diferents abergs ens decidim per un de privat pero molt guapo i tranquil que es diu albergue Carmen.

1a Etapa: Barbadelo --> Gonzar

Ens despertem als voltants de les 6 del matí per iniciar la primera etapa que és d'uns 20 km. Al principi del dia ens plou una mica però de seguida el temps s'aclara i podem continuar sense problemes. Aquí us remarcaré que controleu molt bé totes les pertinences abans de sortir de l'alberg ja que en el nostre cas ens vàrem deixar un pal i vàrem tenir que tornar enrrere. Us asseguro que fa molta ràbia. Doncs bé despreé d'alguna horeta caminant, ens decidim a fer la nostra primera paradeta a Ferreiros i menjar alguna cosa. Aquí descobrim la empanada gallega de tonyina (una mica aixuta però bona!) Mes tard vam descobrir que era molt famos en aquest poble els ous amb patates. Doncs això, després de fer un bon esmorzar reprenem la marxa i anem recorrent un seguit de pobles molt petits i amb molta costum agricola i ramadera. Durant tot el camí també tenim la opció d'anar menjant algun fruit dels arbres que ens anem trobant. Despres d'una estona caminant arribem a la primera població una mica gran: Portomarin. Aquí fem una petita paradeta, una cerveseta el segell corresponent i seguim cap a Gonzar ja que comencen els Rumorsque ja no hi ha lloc (rumor molt comú durant el camí tot i que no sempre es així). A la sortida del poble hem d'estar atents ja que és un punt una mica perdedor pero bé sempre hi ha algu que ja l'ha fet i que podrem seguir. El final d'aquest tram just abans d'arribar a Gonzar es per mi un dels mes pesats del cami, ja que son unes rectes que vas seguint paral-lelament amb la carretera que sembla que no s'acabin mai. Per fi a Gonzar ( 15:30 ) fem posada, una dutxeta i cap a dinar. (Us he de dir que el menjar es molt abundant, com en gairebé tots els bars que pares). Una pasejada pel petit poble, i a dormir.

2a Etapa: Gonzar --> Melide

Sortim al voltant de les 6 de Gonzar i ens disposem a fer l'etapa més llarga del recorregut, uns 33 km. A mig matí decidim parar a Ligonde per fer un bon esmocafè i reprenem la marxa. Un cop portem unes hores caminant i s'acosta l'hora de dinar, decidim allarga una mica més l'hora de dinar i parar-nos a Casanova, però quina es la nostra sorpresa quan arribem al poble en qüestió afamats com a feres... i senyores i senyors ens trobem amb un poble que incomprensiblement no tenen BAR, els habitants de Casanovas no tenen visió de negocis, això està clar. Només tenen un trist alberg públic sense cap mena de servei. Parem uns minutets a refer-nos del dur xoc que suposa per nosaltres no poder fer aquella cerveseta i aquell orujito per els quals tots hem estat sommiat durant els últims 10 km. Fem uns estiraments i ens aventurem a seguir el camí en busca del bar més pròxim (2km, sensació de 5) ... Les necessitats de menjar i beguda fresca es feien paleses entre el grup, (alguna pajara, mostres de tensió i desesperació generalitzada així com d'odi cap al petit i esquifit poble de casanova....)" sense ànims d'ofendre els Casanovins!!!" Finalment fem una gran troballa. -2 xiringuitos a peu de camí!!! Ja sabem que toca parada i fonda. Però ens trobem que no fan menús... el que faltava pel duro, almenys si que tenn una cerveseta, vinet i orujo "casero"i la típica empanada gallega que no pot faltar! Doncs després de l'esperat avituallament, ens decidim a comprar les famoses "conchas" del camino ( valien 2 euros quan a Santiago trobes 2x1€) que encara no portàvem... en total uns 15 € ens va costar.
Reprenem la marxa i ja ens queda poc per arribar a Melide... o això ens pensem. L'única cosa que ens feia continuar amb la nostra marxa era pensar en el famós pulpo de Melide que ens menjaríem a la pulperia Ezequiel. Tot i així, el poble dels coll... es fa esperar. Noves mostres de desesperació surten i ens comencem a cagar amb la mar.....í. Però finalment, a les 18:00 arribem a Melide, i trobem lloc a l'alberg municipal!!! Una dutxa, i cap a sopar!! Anem al famos bar Ezequiel a menjar pulpo, que tot i que no és el millor del poble, es el típic i s'hi ha d'anar. Doncs si, pulpo, vinito, cerveseta, i per acabar com no.... un orujito!!!. I ja, quan en portem una mica mes al cap que als peus... cap a dormir que demà s'hi ha de tornar.

3a Etapa: Melide --> Arzua

Com cada dia ens seguint tota la multitud que fa el camino ens llevem al voltant de les 6, i un cop apunt ens disposem a rependre la marxa amb la intenció d'arribar a Arzua. A uns pocs quilometres despres de sortir ens trobem una curiosa paradeta amb fruita i aigua, on et demanen que donguis la voluntat i agafis el que et vingui de gust, hi ha aigua fruita, te... Agafem alguna peça de fruita paguem el que es correspon i seguim caminant. En vistes de que la ruta avui es curteta, ens perenem l'etapa amb mes calma i allarguem una mica les parades. Al final aixo ens provoca que no trobem lloc a l'alberg públic, (causat també per una avaria en el circuit d'aigua en una de les abitacions) i hem de buscar un alberc privat. Un cop nets i planxats anem de visita pel poble a fer alguna copeta, comprem un decim de loteria (que segur que toca) i a sopar una mica i a dormir que dema sera un altre dia.

4a Etapa: Arzua --> Pedrouzo

No recordo res.... Arribem a l'alberg, al voltant de la 1 i despres de fer uns 30 min de cua entrem a l'alberg, preparem els llits, dutxa i a fer una cervesa i visitar el poble. Que moltaa cosa per visitar no te pero be un bar per pendre algo i un per sopar si que el trobem!!!

5a Etapa: Pedrouzo --> Santiago de Compostela

Ens despertem ben dora per tal d'afrontar l'ultima etapa, i amb ganes d'arribar a santiago la veritat es que l'etapa es fa una mica pesada. Entre travessar poligons, i veient que et vas acostant a la ciutat va perdent una mica l'encant, pero be fem la parada de rigor al monte gouzo i gas cap a santiago. La veritat es que des de que ens trobem el cartell de Santiago de Compostela  fins a la PLAÇA encara tindrem temps de fer una paradeta a fer una copa i tapa que ja hi ha gana. I si, ja s'acosta el moment, ja arribem a la plaça la fi de l'experiència, no se si l'emocio es mes gran pel que hem fet o perque s'acaba, suposo que es una suma de tot. I un cop a la baixada de la plaça ja sentim la remor de la gaita, que encara ens augmenta la sensació d'emocio. I finalment entrem a la plaça, i et retrobes amb tot de gent amb la que t'has anat creuant, realment es una experciencia dificil d'explicar, i que no m'esperava. Val molt la pena!!!

dijous, 25 d’agost del 2011

Vall de Lord: La mina de Ballarà


Ruta a la recerca d'una antiga mina de carbo explotada als voltans del 1940 i on hi van treballar duran aproximadament 1 o 2 anys. La mina esta formada per una galeria que entra horitzontalment uns 30 m, i al final segons informa un antic treballador haurien de sortir 2 galeries mes que baixen fins a l'altura del riu. La mina es va deixar d'explotar ja que el carbo era de baixa cualitat.
Va ser una ruta interessant tot i que vam comprovar que l'estat de la mina no era massa bo i no es gaire aconsellable entrar-hi.

dilluns, 15 d’agost del 2011

Vall de Lord: Rasa dels forats: els Llengots






Sortideta a l'aventura per la zona de la serra dels Bastets. Sortim amb cayak des de la pista de Castelltort i creuem el pantà i ens endinsem a per la rasa que tenim just davant que ens porta als plans de Castelltort. All anem a veure la barraca abandonada del Pampa, i al final ens decidim per pujar la rasa del forat fins a sortir al Collet dels Llengots. La intenció al pi era fer una ruta circular i retornar pel grauet dels Llengots però decidim retornar pel mateix punt.


dimecres, 6 de juliol del 2011

Vall de Lord: Coll de Jou - Pla de Bacies

Desprès de dies buscant un forat per fer la ruta, m'hi decideixo tot i que surto un pel tard i pateixo de calor. Doncs surto de Coll de Jou i agafo la pista que surt a ma dreta de la carretera de cambrils. Començo l'ascens seguint la pista que trobo asfaltada a trams, fins arribar a un trencant on veurem una casa en ruïnes(Primer Xalet 1759m) i agafo el que queda a ma dreta.


Aquest camí comença a agafar pendent ja que des d'aquí ja pujo en pocs km fins al pla de Basies (+-2000m). Aquest tram de camí està en bastant mal estat i amb molta grava que dificulta una mica el camí. Un cop al pla el travessem tot seguint la única pista marcada que trobem.
 Al llarg de la pista passo pel costat de 2 antics refugis també abandonats, i finalment acabo l'ascenció a la zona del portell del Llop (2111 m). Des d'aquí es pot apreciar la vista de les pistes d'esquí i la cara sud del Cadí i punta del Pedraforca. Jo començo el descens fins a Coll de Jou (1461 m) 650 metres de descens!. També hi ha la opció de acostar-se a la zona de l'hostal del Port del comte i pujar la pista que ens porta fins el Refugi del Bages i seguir el que es la carretera antiga del Port del Comte, cosa que et permet acabar la ruta fent el màxim de camí per zona de camí rural, tot i que jo ho descarto per l'extremada calor que fa.

Distància recorreguda: 21,68 km
Desnivell acumulat: 710 m
Temps: 2h i 33 min. 

dilluns, 4 de juliol del 2011

Vall de Lord: Pujol del Racó



Surto de Sant Llorenç i baixo pel camí que surt de la zona de la plaça de la canal i segueixo el camí direcció a la rasa del torrent del Pou tot resseguint el GR7 fins a sortir a la carretera de la Coma a pocs metres del càmping Morunys. Des d'aquí m'endinso al càmping i sense entrar a la zona d'acampada segueixo el camí que passa pel costat de la piscina, deixant-la a ma dreta fins arribar a l'alberg de torre Baró. Aquí deixo la pista i agafo el corriol, que uns metres mes endavant enllaçara de nou amb el GR7 i que em portara fins a la font de la Puda.


La Puda (Vall de Lord):

"Les aigües són sulfuroses i molt estimades per llurs qualitats medicinals, tan per la gent de la comarca com per nombrosos forasters de distints indrets que concorren a Sant Llorenç i al poblet de la Coma atrets per llur nomenada, justificada per les moltes curacions atribuïdes". de Cèsar August Torras

Pascual Madoz, redactava la composició exacta d'aquesta aigua:
'ácido hidrosulfúrico libre, cloruro de sal, magnesia y sosa, carbonatos de cal y magnesia, sulfatos de magnesia, cal y alumínica en corta cantidad, y glesina o baregina'.

Un cop he dissfrutat de la "formidable" olor de la font abandono la zona seguint la carretera fins a sortir de nou a la carretera de la Coma i la segueixo  fins arribar al trencant de les Insoles. Aquí pujo com si em dirigís a la casa però passo per sota la cadena i segueixo la pista de Cal Borrec i tot pujant a ma dreta hem trobo la Villa (Una torre de temps "a" que encara manté una mica la seva estructura) que imagino que era per controlar les contrades de la vall. Segueixo pujant la pista i finalment arribo al mas del Pujol del Racó (la foto del principi sobren descripcions...). A partir d'aquí deixaré la pista forestal i seguiré el corriol que em porta fins a la coma amb un descens molt tècnic i amb fort pendent que a causa de la meva falta de practica amb pedals automàtics, en repetides ocasions baixo de la bici i faig algun tros a peu. Un cop a la Coma torno per la carretera fins a Sant Llorenç de Morunys. Afegir que pel Pujol del Racó també hi passen algunes de les rutes de pujada al cap del Verd.



Distància recorreguda: 12,18 km
Desnivell acumulat: 556 m
Temps: 1h i 27 min.
Inf: Algun tram amb fortes pendents que augmenten la dificultat
Descarregar Track

dijous, 9 de juny del 2011

Vall de Lord: Circular Sant Llorenç - Hiverns- Port del Comte - Sant Llorenç

Surto de Sant Llorenç i segueixo la carretera direcció al Port del Comte i em desvio a ma dreta en direcció a cal Vila on passada la casa agafo la pista forestal i la segueixo fins als Hiverns, des d'on podrem apreciar unes grans vistes de Sant Llorenç de Morunys i una bona part de la Vall de Lord. Des de la casa dels Hiverns, segueixo la pista direcció a les Barraques i la deixo seguint la trialera direcció a els Grauets. Aquesta trialera te un pendent bastant considerable, i complica una mica la ruta pel seu fort desnivell de pujada obligant-me a baixar de la bici en algun tram.
Un cop arribem al final de la trialera, seguim el camí fins a sortir a la pista forestal que porta del port del Comte fins a la coma. Jo acabo d'arrivar al peu de l'urbanització i baixo per la pista de l'aigua, pista amb un fort pendent on has de deixar la por a casa si la vols baixar sobre la bici. Tant el tram de la trialera de pujada com aquest descens son dos punts que em fan qualificar la ruta de complicada. Un cop arribo al diposit de l'aigua empalmo amb una pista amb molt menys desnivell que em porta fins a cal Jepó i Ca l'Estevet Segal i finalment surto a la carretera de coll de port, on torno direcció a Sant Llorenç per la carretera tot passant per la Coma.


Distància recorreguda: 19,77 km
Desnivell acumulat: 857 m
Temps: 2 hores 8 min
Inf: Algun tram amb fortes pendents que augmenten la dificultat
Descarregar Track

dimecres, 25 de maig del 2011

Vall de Lord: Circular Sant Llorenç- el Jou - Sant Llorenç

Iniciarem la ruta des de Sant Llorenç i ens dirigim per la carretera de la coma fins al trencant de la Pedra (930m). Aquest tros de carretera també el podem fer per corriol seguint el camí de l'aigua que ens porta fins a la font de la Puda.

Iniciem la pujada direcció al poble de la Pedra i un cop arribem en vistes al castell trobarem un trencant a ma esquerra (1006m), que seguirem tot enfilant-nos en direcció a les valls de la Pedra (zona molt recomanable que citarem mes endavant). Passarem pel costat d'una masia (ca l'Argelaguer 1160m) i seguirem la pista en pla ja i uns metres mes endavant a ma dreta ens trobarem el trencant del jou. Es una pista que es veu bruta i estreta, i està senyalitzada. Seguirem aquesta pista fins arribar a la zona dels prats del Jou i coll del Jou (1200m).


A partir d'aquí ja iniciarem el descens fins arribar a Sant Llorenç. Jo segueixo la pista que ens porta fins a casa Vella (987m); es una pista en desús per la que farem un descens bastant tècnic i llarg a on en alguns trams tenim la opció de desviar-nos per corriols. Des de la zona de casa Vella o sant Lleïr, veurem que ens queda a ma dreta un trencant també senyalitzat (GR1) que seguirem per acabar el descens fins al Molí del Monegal (823m) on travessarem el riu per una palanca i seguirem la pista a ma esquerra fins a sortir a la carretera general.Aquest tram de descens també es bastant tècnic, i trobarem una zona amb uns petits aiguamolls on ens tocara enfangar-nos.




Distància recorreguda: 15,48 km
Desnivell acumulat: 550 m
Temps: 1 hores 31 min
Descarregar Track

divendres, 20 de maig del 2011

Vall de Lord: Aquest cap de setmana, GORGS 2011 a la Vall de Lord


 

GORGS 2011

El 27, 28 i 29 de maig de 2011 es celebrarà la vuitena edició del GORGS a la Vall de Lord.

GORGS és una trobada internacional que busca fomentar la relació entre els participants i crear un referent tant a nivell formatiu com a nivell lúdic. Any rere any, el nombre de participants en cada edició ha augmentat considerablement, la qual cosa fa que a dia d’avui, s’hagi convertit en una de les trobades més importants a nivell nacional i internacional.

dimarts, 10 de maig del 2011

Vall de Lord: GP Massi Copa Catalana Vall de Lord


Aquest cap de setmana s'ha disputat el GP Massi Copa Catalana Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys, i desprès d'assistir-hi i agafar ganes de segur-lo, avui m'he decidit anar a seguir el recorregut, i....
La veritat es que l'he trobat genial, es un circuit molt tècnic amb trams molt estrets i uns descensos amb corbes de 180º genials la veritat.
El circuit passa per zones com la Torreta, les Valls, bordeja el torrent de les salines... En algun punt del circuit m'he perdut una mica i no he pogut seguir amb total exactitud la volta real que feien, però mes o menys es això. Remarcar també que ja que alguns dels punts per on passa el circuit son de propietat privada, respectar les zones!!


Distància recorreguda: 5,97 km
Desnivell acumulat: 170 m

dijous, 28 d’abril del 2011

Vall de Lord: Circular Busa-els Llengots

Sortim des de la carretera de la Llosa del cavall. Nosaltres deixem el cotxe en una zona on es pot aparcar perfectament. Des d'aquí iniciem la ruta seguint la carretera direcció Solsona i després del 3er túnel agafarem el segon trencant a mà esquerra i així iniciem la pujada cap a la serra de Busa. Seguim uns metres la pista forestal fins agafar un caminet a mà dreta que ens acostarà als plans de casa Llobeta, i sortirem de nou a la pista, la qual deixem enrrera i seguim el camí fins a la Creu del Capolat tot resseguint el cingle per la part baixa. Si ens fixem, el camí esta marcat amb fites i es bastant evident. 


Un cop a la creu i després d'haver agafat aire, ens toca atravessar el pla de Busa fins al Grau de Vilamala, és una passejada molt amena i que és fa molt bé.Des d'aquí iniciem un descens per l'interior d'una fageda atraves d'un camí bastant ample però molt acollidor, arribarem a la casa de Vilamala on nosaltres vàrem parar per resposar i menjar alguna cosa ja que uns metres després de la casa, iniciem un nou ascens en direcció als Llengots. És un lloc molt bonic per reposar ja que hi ha un petit pla amb gespa on fins i tot et pots estirar per recuperar forces!!!

 En aquesta travessa dels llengots travessarem 3 colls. El primer i el més fort dels tres, és el Coll de Vera, el qual. com ja hem dit, comença una mica més enllà de la casa de Vilamala. El segon, és diu Coll de Maçana i al fina d'aquest trobarem una pista forestal força llarga i amb pendent, que ens dirigirà fins pujar al Collet dels Llengots, l'últim dels colls. Des d'aquí, resseguim la serra dels Bastets per la soleia de Valiella fins arribar al cotxe.


Distància recorreguda: 18,56 km
Desnivell acumulat: 1097 m
Temps: 6 hores 16 min




dissabte, 16 d’abril del 2011

Vall de Lord: Passejades amb btt per Sant Llorenç i rodalies

Sant Llorenç-Casserra-Costa Galliners-Tragines-font del Llevador-Les Ribes-Sant Llorenç.

Passejada fàcil i sense grans desnivells, sortint de Sant Llorenç, tot seguint la carretera del Port del Comte, i després de la segona corba tancada, a ma dreta ens queda el camí que porta a Casserra i a cal Vila. Seguim uns metres aquesta pista que està en bastant mal estat, que ens dificulta una mica la pujada però de seguida tenim a ma dreta el camí que ens endinsara cap el bosc. Seguim aquest camí passant per la font de Casserra fins arribar a una corba on veurem que s'enfila a ma esquerra un corriol. El seguirem endinsant-nos a la costa dels Galliners i ja no el deixarem fins a sortir a la pista de les Tragines. Des d'aquí podem gaudir d'unes grans vistes d'una bona part de la Vall. Seguim la pista i iniciem un descens, i uns pocs metres a ma dreta trobarem una fita. Aquí tornem a endinsar-nos al bosc i seguirem el camí fins a la font del Llevador, on podrem fer una parada a la fresca o seguir el camí fins arribar a les Ribes, on haurem de tenir en compte que just abans d'arribar-hi haurem de travessar una cadena que talla el camí. A partir d'aquí superem la casa per la part superior per tal de no molestar els veïns i ja sortim a Santa Creu dels Ollers i seguim la carretera fins a Sant Llorenç.

 

Distància recorreguda: 7,18 quilòmetres
Desnivell acum: 219 metres
Temps:   una hora 48 minuts







Sant Llorenç-Sant Serni-la Torreta-Camp de tir- Carretera de Sant Llorenç-Sant Llorenç

 
Passejada fàcil i sense grans desnivells. Sortim de Sant Llorenç i ens dirigim seguint la carretera del port del comte cap a la capella de Sant Serni. Un cop davant de la capella, seguim la pista que passa per la seva esquerra i desprès d'uns metres ens endinsem al bosc seguint el camí que tot i que està una mica brut es pot intuir bastant be. Anirem resseguint la carena del turó per la seva dreta fins arribar a la zona de la Torreta. Aqui baixarem per la pista i ens dirigim cap a l'antic camp de Tir on ara hi han pistes d'hipica. Aquí podem veure com un corriol s'escapa cap a l'esquerra, el seguirem descendint fins a arribar a la carretera i finalment retornarem a Sant Llorenç.


Distància recorreguda: 6,13 quilòmetres
Desnivell acum: 189 metres
Temps:   36 minuts


diumenge, 3 d’abril del 2011

Vall de Lord: Pedro dels 4 Batlles-Nocturna


 Aprofitant la immensa lluna plena del dia 19 de març hem fet una pujada nocturna al Pedró dels 4 Batlles (2388m).

Sortim del parking d'Estivella o de prat de Botons i desprès de discutir quina era la millor ruta decidim anar a buscar el portell del Llop (2104m), pujant per la rasa de prat Piquer. Un cop sortim a prat Piquer agafem la pala que ens queda a ma dreta i pugem en direcció al Cap de Pedrusques (2349 m) des d'on tenim una gran vista a la lluna que ens acompanya fen-nos llum pel darrere. Des d'aquí baixem una miqueta per travessar la coma de Condesa i fem l'atac final al Pedró. Nosaltres decidim atacar-lo pel coll que ens queda mes a l'esquerra del Pedró i no atacar la pala principal per evitar allaus. De baixada, pel mateix tema dels allaus i el fet de ser de nit decidim seguir el Prat del Duc i acabar baixant per la pista del Clot de l'Orri. Si la cosa es veu clara i  segura una molt bona baixada es pel Clot Fondo. Finalment acabem la nit amb un bon sopar i concert al Bar's Port del Comte/Sucre.


Distància recorreguda: 6,54 km
Desnivell acum: 474 metres
Temps:   2 hores 19 minuts