Una nova experiència a la Vall de Lord. Embauma't

 Una bauma o balma és un abric rocós, és a dir una cova natural i poc profunda que es pot trobar a la base d’algunes parets de roca calcària. Aquest tipus de cavitats han estat utilitzades al llarg dels temps com a refugis per la gent de muntanya; pastors, picadors, carboners, bandolers, maquis... Tots ells han aprofitat el recer de les baumes per superar les inclemències climàtiques, fins i tot en alguns casos han estat adaptades per famílies que les han transformat en el seu habitatge habitual.
Així doncs, el què t'oferixen és molt més que una pernoctació o bivac en un entorn natural, proposen una experiència única, un viatge al passat, mantenint l’essència de l’ancestral cultura de muntanya però gaudint de les comoditats que ofereixen els nous materials i tecnologies. Aquesta aventura comença a la Vall de Lord, un indret meravellós, ple de racons màgics, proper però desconegut.
No espereu més; embaumeu-vos!

Fira d'Ous d'Euga i Olimpíades Rurals Vall de Lord

El cap de setmana del pont de novembre es celebra a Sant Llorenç de Morunys (Vall de Lord) la fira d'Ous d'euga, el mercat del pagès i es realitzaran les 3eres Olimpíades Rurals. Aquestes consten d'un conjunt
de proves que demostren la ruralitat de l'equip. En els diferents anys,
aquestes han estat tan diverses com (Tibar la corda, llançament de bales de palla, cursa de lleteres, enfilar l'agulla, pelar trumfos, basquet amb pinyols d'oliva, tir amb tira xines, cursa de sacs...) finalment, com a puntuació afegida al resultat també es valora la vestimenta més Rural. Els equips seran de 3 i les proves es realitzen en format similar a un triatló.



Pel que fa a la fira d'Ous d'Euga, està inspirada en una llegenda molt coneguda a la població, escrita per mossèn Cintu. Aquesta es titula (Els tres savis prudents dels piteus) i narra com tres savis piteus anomenats Llorenç Serni i Lleïr van a fira a Manresa a comprar una Euga, i fan nit pel camí. Els propietaris de la pensió aprofitant l'innocència d'aquests 3 savis els engatussen i els fan dormir 24 hores perdent-se així la fira. Al final, els propietaris enganyen als 3 savis i els venen una carbassa dient-los que és un Ou d'euga.

Vall de lord: Port del Comte cara sud-Pedro

Sortida per aprofitar la única però generosa nevada de la temporada i fer una bona ruta pujant per la cara sud del Port del Comte, punt on nomes es pot pujar contades vegades després d'una bona nevada. Sortim del Refugi del Bages i pujarem per la carretera vella del port del comte fins a la font de la rata . Aquí seguim la pista dels parapents (pista que porta a la zona de vol dels parapents),  que ens porta fins a uns planells a la zona dels Orriets.
Aquí s'acaba la pista i pugem seguint la pala en direcció a un coll per on podem superar el pas i assolir el Cap d'Ordíets (2117m) i sortir ja en vistes al Querol, en aquest ultim tram, comencem a tenir problemes amb la neu que ja esta transformant i a un dels companys se li enganxa a les pells de foca dificultant molt la progressió. Utilitzem un remei casolà i apliquem crema solar sobre la pell de foca i així aconseguim que no s'enganxi la neu.Seguim la ruta baixant uns metres la pista Rasa Coma fins a empalmar amb la rasa Coma de Marrans, on tornem a col·locar les pells i comencem a pujar en direcció al prat de Bacies. En aquest punt soc jo el que tinc problemes amb les pells de foca, i com que hem acabat la crema i ja no sens acut cap mes remei casolà, he d'abandonar el grup i tornar cap al cotxe. Els companys acaben de creuar el prat i pugen a fer cim al Pedró pujant per la pala de les Pedrusques. Jo des del Portell de la Devesa retorno cap a la zona de pistes D'esquí i surto a la zona del retorn de la bòfia, faig una baixadeta i reprenc el camí de tornada cap el refugi per pistes.

 

 

Distancia recorrida: 9,95 kilómetros
Altitud min: 1.755 metros 
Max: 2.131 metros
Desnivel Acum:692 metros

Metereologia: Els Vents i Temperatura de sensació

ÍNDEX DE FREDOR (temperatura de sensació)

Durant l'hivern i en dies de vent, al sortir a la muntanya hem de tenir en compte que el vent ens donara una sensació de fred que ens multiplicara la temperatura a la que estem exposats, podent causar-nos greus problemes de salut si no anem convenientment equipats. En les gràfiques següents, podem veure la temperatura de sensació que tindre tenint en comte la temperatura real i la velocitat del vent. També adjunto una taula amb les conseqüències que ens pot comportar aquesta exposició a les temperatures corresponents i finalment una taula per poder identificar aproximadament la velocitat del vent.

Velocitat del vent (m/s)	Temperatura de l'aire (ºC)
	0	-2	-4	-6	-8	-10	-12	-14	-16	-18	-20
4	-7	-9	-11	-14	-16	-19	-21	-23	-26	-28	-31
6	-10	-13	-16	-18	-21	-23	-26	-29	-31	-34	-37
8	-13	-16	-19	-21	-24	-27	-30	-33	-35	-38	-41
10	-15	-18	-21	-24	-27	-30	-33	-35	-38	-41	-44
12	-17	-20	-23	-26	-29	-32	-35	-38	-41	-44	-47
14	-18	-21	-24	-27	-30	-33	-36	-39	-42	-45	-48
16	-19	-22	-25	-28	-31	-34	-37	-40	-44	-47	-50
18	-19	-22	-26	-29	-32	-35	-38	-41	-45	-48	-51
20	-20	-23	-26	-29	-32	-36	-39	-42	-45	-48	-52
22	-20	-23	-26	-30	-33	-36	-39	-42	-46	-49	-52
24	-20	-23	-27	-30	-33	-36	-39	-43	-46	-49	-52

Sensació confortable o poc desagradable amb roba apropiada d'hivern

Senasció desagradable

Possible congelació

Congelació provable en pocs minuts. El perill en les activitats a l'aire lliure és considerable.

Alt Risc: La carn exposada a l'aire lliure es congelarà en 1/2 o 1 minut.

Velocitat del vent

EFECTES APRECIABLES	VELOCI­TAT (m/s)
Es mouen les fules de la arbres. Les banderes onegen.	4
S'aixeca pols i papers petits. Es mouen rames petites.	6
Es mouen arbres petits.	8
Es mouen rames grans. Dificultat amb paraigües.	10 A 12
Tots els arbres es mouen. Difícil caminar contra el vent.	14 a 16
Es trenquen algunes rames primes dels arbres. Dificultat en caminar contra vent.	18 a 20
Arbres arrancats i danys en edificis.	22 a 24

Rosa dels vents

Calendari dels Pagesos

Fart d'homes del temps, meteoròlegs i aquesta patuleia, he decidit recórrer a mètodes mes tradicionals i rurals, que la solen endevinar, i el pronostic es que pel dia 31 toca neu!!! Segons el calendari del pagès, el dimecres 31 de gener estarem amb lluna quart creixent a 4h. 10 m. de la matinada a Taure i marca "Neu a la muntanya". Així que aquí queda i si es compleix, doncs seguirem amb els pronòstics d'aquest calendari abeure com van.

I recordeu, com diu la dita: "Guarda llenya al llenyer per quan arribi el febrer"

Andorra: Pic de Pedrons avortada. Puigmal Tossa del Pla dels Lladres

Hem hagut de fer canvi de plans, teníem la intenció de fer el pic de Pedrons des del pas de la casa, però un cop estàvem a Llívia, hem descartat la idea ja que les muntanyes andorranes estaven molt castigades pel torb (Torb: És un fenomen meteorològic semblant a les tempestes de neu, però en les quals es produeixen vents superiors als 56 km/h i temperatures inferiors als -12ºC. En aquestes condicions, la neu arremolinada pel vent redueix dràsticament la visibilitat i augmenta la sensació tèrmica del fred).
Així que hem decidit anar a provar sort al Puigmal que des de Llívia es veia menys tranquil de vent. Un cop a les pistes d'esquí d'Err-Puigmal 2600, hem comprovat L'escassedat de neu que regna a tot el Pirineu, i ens hem hagut de conformar en iniciar L'ascensió per pistes. Hem anat guanyant cota, i podem comprovar que es tot neu de canó fins aproximadament als 2000/2200 m, on comencem a trobar neu natural. Durant el trajecte, diferents companys que tornaven de fer el seu cim, ens comenten que la zona alta està molt castigada pel vent, amb rafegues d'uns 100 km/h, però nosaltres seguim pujant fins on no poguem mes. Arribem al pic de Duraneu (2539m) i seguim pujant direcció a la Tossa del Pla dels Lladres, ja que aquí e vent es quasi nul. Es en questa ultima pala on realment sentim els efectes del fort vent i finalment decidim avortar l'ascensió en arribar al Pla dels Lladres (2665m) on la sensació tèrmica i el vent ens complicava molt el camí, i sense perdre temps ens decidim a baixar. Al final aconseguim salvar el dia, tot i que hem d'acabar pujant per pistes, acabem fent una ruta d'uns 9km amb uns 800 m de desnivell. No està malament per com pintava el temps.

Distancia recorreguda: 9,24 kilómetros
Altitud min: 1.966 metros, max: 2.658 metros
Desnivell acum.: 778 metros

Temps:   2 horas 43 minutos

Vall de Lord: Volta Sant Climent de Castelltort

Ruta curta i fàcil, tot i que hem de superar alguns pendents una mica pronunciats pero son curts. Surto de Sant Llorenç de Morunys i hem dirigeixo cap a la cua del pantà tot seguint el GR 1 que ens porta fins a la zona del Monegal, on agafo la carretera porta fins a la carretera de Berga. Segueixo aquesta carretera, passant pel costat de la fabrica Knauf i aproximadament 1 km passat la fabrica, trobem un trencall a ma esquerra que posa Sant Climent de Castelltort. A parti d'aquí iniciem un ascens, dirigint-nos a l'esglesia i agafem la pista que ens queda a l'esquerra que ens porta direcció a la masia de cal Teixidor, per una pista forestal. A partir d'aquí comencem a pujar feixes per un camí que queda mes o menys marcat, tot i que no cal que busquem cap gran pista, aquest camí va guanyant altura fins a empalmar amb un camí que ens arriba de la nostra dreta que be de la zona del guix. Seguim el camí cap a la nostra esquerra, superant ja els últims desnivells fins arribar a l'altura de les fontetes de Montulló. A partir d'aquí iniciarem el descens després de superar una zona una mica bruta per treballs de tala, per l'interior del bosc tot seguint un corriol molt poc marcat però que queda bastant evident i que ens portarà de nou fins a la carretera de Berga a l'altura de la Knauf. Ruta curta però que ens ajuda a conèixer una mica mes la zona.


Distància recorreguda: 12,51 quilòmetres
Altitud mín: 815 metres, màx: 1.011 metres
Desnivell acum: 408 metres

Anàlisi de sondeigs per colpeig i perfils estratigràfics Institut Geològic de Catalunya

Anàlisi de sondeigs per colpeig i perfils estratigràfics

El mantell nival és una superposició de capes de neu corresponent a les distintes nevades que s'han produït al llarg de la temporada. Cada capa o estrat de neu presenta unes característiques morfològiques, termodinàmiques i mecàniques concretes. Aquestes característiques són les que proporcionen al mantell un determinat grau d'estabilitat i, per tant, condicionen la possibilitat que puguin produir-se allaus. En funció dels elements meteorològics (temperatura, precipitació, vent, humitat, etc.) el mantell nival va evolucionant d'un estadi a un altre, variant per tant el seu grau d'estabilitat.
Els sondeigs per colpeix i els perfils estratigràfics són com una radiografia del mantell nival. Permeten conèixer l'estructura del mantell en un lloc i moment concrets. A partir d'ells, junt amb les dades nivometeorològiques diàries, s'elaboren els butlletins de predicció d'allaus.
El sondeig per colpeix consisteix en fer penetrar al mantell una sonda amb una mida i un pes determinat (anomenada sonda Haefeli), i calcular la resistència que ofereix a la penetració. La resistència a la penetració dóna idea de la cohesió de cada capa de neu. Posteriorment es realitza el perfil estratigràfic, que consisteix en fer un tall vertical a la neu de manera que totes les capes quedin a la vista i puguin ser descrites en detall (tipus i diàmetre dels grans, humitat, duresa i densitat), i finalment s'efectua un perfil de temperatura, mesurant aquest paràmetre cada 10 cm, des de la superfície fins a la base del mantell. Amb les dades obtingudes és possible localitzar punts dèbils en l'estratificació del mantell nival, com per exemple plans de lliscament, capes inestables, etc.

Realització d'un sondeig per colpeig.

Determinació dels grans de neu en el perfil estratigràfic.

Interpretació del sondeig per colpeig i del perfil estratigràfic.
Al fer la representació gràfica conjunta del sondeig per colpeig, el perfil estratigràfic i el perfil de temperatura, permet visualitzar i relacionar entre si els resultats de cada una de les observacions. Podem visualitzar les dades en tres apartats diferents:

• La localització. Ens localitza les observacions geogràficament i en el temps. També hi ha informació sobre les condicions meteorològiques i l'activitat d'allaus. Aquestes dades estan representades a l'extrem inferior esquerre.
• La resistència a la penetració de la sonda i la temperatura de la neu. A la part esquerra del gràfic es representa el perfil de resistència que ofereix la neu a la penetració de la sonda. Es mesura en Kgf (Kilogram força) i es correspon amb l'eix inferior de les abscisses. La temperatura de la neu es registra cada 10 cm i la corba de temperatures se superposa als valors de resistència. En l'eix superior de les abscisses es pot llegir el valor corresponent a la temperatura de la neu en ºC. L'eix d'ordenades correspon a l'altura de la neu en cm.
• La descripció de les diferents capes de neu. En la part dreta del gràfic apareixen, per a cada capa de neu individualitzada:
  F: la forma dels grans presents.
  Ø: diàmetre dels grans en mm.
  D: duresa de cada capa, d'1 (mínima) a 5 (màxima).
  U: humitat de cada capa, d'1 (mínima) a 5 (màxima).
  e: densitat de cada capa (mesurat en kg/m3).

Representació del sondeig, el perfil estratigràfic i el perfil de temperatures.

Anàlisi del perfil de resistències.
La interpretació de les dades, comença amb l'observació del comportament general del perfil de resistències. Poden distingir-se dos tipologies fonamentals:

• Perfils en els quals la resistència de la neu augmenta progressivament, encara que de manera irregular, des de la superfície del mantell nival fins a la base. Són estructures generalment estables ja que la cohesió de la neu augmenta en profunditat. En aquests casos cal distingir entre perfils amb una part superficial de resistències inferiors a uns 5 Kgf (capa de resistència molt dèbil i amb la qual cal tenir especial atenció) i els que presenten la part superficial amb resistències superiors. Una capa amb valors de resistència superiors als 50 Kgf es considera ben consolidada.
  • 
    Situació a: part interna estable amb una capa superficial de baixa cohesió.
    
  • Un altre tipus de perfil bàsic és aquell que presenta un comportament irregular de la resistència de la neu, amb trams de resistència creixent i decreixent que s'alternen al llarg del perfil. En aquests casos cal localitzar les zones de baixa cohesió (resistències inferiors a uns 5 Kgf). Un comportament decreixent de la resistència de la neu acostuma a ser un factor d'inestabilitat. Normalment aquest tipus de perfils ens poden indicar l'existència de plaques de vent, crostes de regel i capes amb feble cohesió (resultat del metamorfisme d'alt gradient), etc.
    Situació b: capa de baixa cohesió interna.
    
  Anàlisi de les temperatures
  La temperatura de l'interior del mantell nival permet conèixer el valor del gradient vertical de temperatura i, per tant, els processos de metamorfisme que s'estan produint a l'interior del mantell. Aquesta dada és de gran importància per tal de precisar el grau d'estabilitat en què es troba el mantell i també ens indica com poden evolucionar els diferents nivells. Poden presentar-se tres situacions:
  
  • El mantell nival es troba en la seva totalitat per sota dels 0 ºC. Ens trobarem amb una neu freda i seca. El procés de transformació que s'està produint és el metamorfisme de neu seca, la seva intensitat dependrà del gradient de temperatura..
    Situació a: la temperatura del mantell es troba per sota dels 0 ºC: metamorfismes de la neu seca.
    
  • El mantell nival es troba totalment a 0 ºC. La neu està humida i hi ha presència d'aigua líquida. És un mantell en estat de fusió. El procés de transformació és el metamorfisme de neu humida. Si la quantitat d'aigua líquida es poca, es produirà un estat de relativa estabilitat atesa la cohesió capil·lar que proporciona l'aigua que envolta els cristalls. Pel contrari, si la presència d'aigua líquida és notable, la inestabilitat del mantell serà acusada.  
    Situació b: La temperatura del mantell és de 0 ºC: metamorfismes de la neu humida.
    
  • Si la part superior del mantell nival es troba a 0 ºC i la part inferior a temperatura negativa, estem a l'inici del metamorfisme de neu humida. Normalment correspon a la típica situació d'inicis de primavera en la qual hi ha una lleugera humidificació superficial durant el dia i un regel nocturn. El mantell es manté estable mentre la quantitat d'aigua líquida no augmenti de forma considerable.
    Situació c: La part superior del mantell es troba a 0 ºC: situació de primavera.
    
  Anàlisi del perfil estratigràfic
  L'anàlisi del perfil estratigràfic consisteix en dividir el mantell en parts homogènies, i així analitzar-ne les característiques (tipus i mida de gra, humitat, duresa i densitat). D'aquesta manera s'analitzen amb major detall les possibles inestabilitats detectades en el sondeig i en el perfil de temperatures. Així, per exemple:
  
  • L'estabilitat d'una capa en superfície de neu seca de baixa resistència dependrà del tipus de gra (neu recent, agulles visibles, grans amb cares planes o gobelets), del gruix, de la densitat i del tipus d'unió que mantingui amb la capa inferior.
  • L'estabilitat d'un mantell amb certa cohesió dependrà del tipus de gra (costra de regel o placa de vent). En cas de ser una placa de vent caldrà avaluar la cohesió intergranular, la densitat i el tipus de capa sobre la que descansa (grans de cares planes o gobelets, neu recent, etc.).
  Mitjançant el perfil estratigràfic és possible observar el tipus de contacte i el grau d'unió entre diferents capes. Cal observar la possible existència de:
  
  • Superfícies de contacte entre una capa de neu vella i una de neu recent.
  • Capes primes de dèbil cohesió (gobelets o gebre de superfície coberta per neu recent) que formen discontinuïtats entre capes de major resistència.
  • Crostes de regel molt llises o capes de glaç.
  Seguint aquestes pautes d'anàlisi, hom pot fer-se una idea aproximada del grau d'estabilitat del mantell nivall en un sector concret, per a una determinada orientació i cota. Depenent de la pròpia experiència, pot arribar-se a estimar el perill natural i accidental d'allaus.
  

Vall de Lord: Sollort

Ruta curteta, però amb un bon desnivell de tornada. Surto de Sant Llorenç i em dirigeixo al Santuari de Lord. Arribo a la zona d'aparcament del santuari, i a ma dreta em queden les escales que pugen fins al santuari, la meva ruta però, segueix cap avall direcció al pantà de la Llosa. Uns metres mes endavant, em trobo amb una porta de ferro que tanca el transit de vehicles, però la podem passar fàcilment per un costat. A partir d'aquí comença un bon descens (200m) fins arribar arran d'aigua. La circular, jo la vaig fer un cop arribo en vistes de la casa de Sollort marxant a ma dreta, i dirigint-me a donar la volta al Miarador de la Trona, ressegueixo el pantà seguint la pista, i de seguida començo a pujar. Primer hem trobo amb 2 rampes amb un fort desnivell, on ho necessito practicament tot, i un cop passades aquestes 2 rampes ja tornem a sortir amb vistes a la casa de Sollort i m'hi acosto fins a trobar el mateix camí que he fet servir per baixar i aquí que he de dir... A pedalar fins a sortir al pàrquing del santuari. De tornada, segueixo la carretera asfaltada fins arribar a Sant Serni, i segueixo el caminet que passa pel costat de la capella fins a la zona de la Torreta i finalment fins a Sant Llorenç de Morunys.




Distància: 15.7km
Ascensió acum: 580m
Temps: 1h 16 min

Esquiada de tartera

Amb ganes ja d'encetar la nova temporada d'esquí ens disposem a fer la primera esquiada però en aquesta ocasió serà sobre tarteres. Es la meva primera experiència en aquesta modalitat però realment te lo seu! Es una mica com tornar temps enrere amb l'esqui antic, a base de saltar, aquí no hi ha carvïn ni cantos que serveixin. Al final del dia i després de dinar al nou refugi del Port del Comte, ens disposem a provar la modalitat d'esqui sobre herba, amb una especie de patins en línia però amb unes cadenes tipus retrac.
S'ha de dir que aquests esquis, no son cap novetat ni invenció, sinó que son una relíquia que un company conservava de fa uns quants anys i que vam poder provar. Després de documentar-me una mica he comprovat que encara es practica i que els esquís també han evolucionat una mica. La veritat un gran dia d'esports d'hivern sense neu!!! Aquests del vídeo, podeu comprova que no som nosaltres... Be diguem que ho fèiem bastant millor jajaja!!

Pujada a Busa amb btt

Pujada a Busa . Es una ruta amb un ascens d'uns 500 m en pista forestal. Surto des de Sant Llorenç de Morunys i per tal d'evitar una mica de carretera asfaltada decideixo passar per la Torreta i resseguir tota la carena de les Valls (Devesa) fins a sortir a la corba de Vilasalo. Des d'aquí no tinc cap mes remei que seguir carretera fins a l'encreuament de la pista de bus, on inicio l'ascens bastant sostingut fins a Coll d'Arques (punt d'encreuament de la carretera que puja de Solsona i la pista que puja de la Vall de Lord. Aquí decideixo baixar per un altre pista i fer un bon descens d'uns 6 km i un descens acumulat de 550m. Es un descens en pista ambla i sense grans dificultats que ens permet gaudir de la btt i el paisatge. Un cop a la carretera, desfaig el recorregut i torno a Sant Llorenç de Morunys.

Distància recorreguda: 26,34 quilòmetres

Altitud mín: 804 metres, màx: 1.262 metres

Temps: 3 hores

Camino de santiago: Sarria-Santiago de Compostela

Dissabte dia 3 arribem al voltant de les 8 a l'aeroport de Santiago i agafem el primer bus cap a Lugo que surt a les 11:30. Un cop a Lugo agafarem un altre bus que ens porta, finalment, a Sarria des d'on començarem el camí (112 km). Nosaltres hem d'agafar la credencial del camí a Sarria mateix i ens hem d'esperar fins a les 16:30, que obrin el covent, per això aconcello que la demaneu a Catalunya i us estalviareu temps perdut.

Pre Etapa: Sarria --> Barbadelo

Finalment al voltant de les 5 aconseguim la nostra credencial, i estem amb moltes ganes d'iniciar el camí, decidim començar a caminar i fer una petita etapa d'uns 4 km fins a Barbadelo i fer nit alla. Arrivem i com que anem una mica de novatos encara depres de mirar diferents abergs ens decidim per un de privat pero molt guapo i tranquil que es diu albergue Carmen.

1a Etapa: Barbadelo --> Gonzar

Ens despertem als voltants de les 6 del matí per iniciar la primera etapa que és d'uns 20 km. Al principi del dia ens plou una mica però de seguida el temps s'aclara i podem continuar sense problemes. Aquí us remarcaré que controleu molt bé totes les pertinences abans de sortir de l'alberg ja que en el nostre cas ens vàrem deixar un pal i vàrem tenir que tornar enrrere. Us asseguro que fa molta ràbia. Doncs bé despreé d'alguna horeta caminant, ens decidim a fer la nostra primera paradeta a Ferreiros i menjar alguna cosa. Aquí descobrim la empanada gallega de tonyina (una mica aixuta però bona!) Mes tard vam descobrir que era molt famos en aquest poble els ous amb patates. Doncs això, després de fer un bon esmorzar reprenem la marxa i anem recorrent un seguit de pobles molt petits i amb molta costum agricola i ramadera. Durant tot el camí també tenim la opció d'anar menjant algun fruit dels arbres que ens anem trobant. Despres d'una estona caminant arribem a la primera població una mica gran: Portomarin. Aquí fem una petita paradeta, una cerveseta el segell corresponent i seguim cap a Gonzar ja que comencen els Rumorsque ja no hi ha lloc (rumor molt comú durant el camí tot i que no sempre es així). A la sortida del poble hem d'estar atents ja que és un punt una mica perdedor pero bé sempre hi ha algu que ja l'ha fet i que podrem seguir. El final d'aquest tram just abans d'arribar a Gonzar es per mi un dels mes pesats del cami, ja que son unes rectes que vas seguint paral-lelament amb la carretera que sembla que no s'acabin mai. Per fi a Gonzar ( 15:30 ) fem posada, una dutxeta i cap a dinar. (Us he de dir que el menjar es molt abundant, com en gairebé tots els bars que pares). Una pasejada pel petit poble, i a dormir.

2a Etapa: Gonzar --> Melide

Sortim al voltant de les 6 de Gonzar i ens disposem a fer l'etapa més llarga del recorregut, uns 33 km. A mig matí decidim parar a Ligonde per fer un bon esmocafè i reprenem la marxa. Un cop portem unes hores caminant i s'acosta l'hora de dinar, decidim allarga una mica més l'hora de dinar i parar-nos a Casanova, però quina es la nostra sorpresa quan arribem al poble en qüestió afamats com a feres... i senyores i senyors ens trobem amb un poble que incomprensiblement no tenen BAR, els habitants de Casanovas no tenen visió de negocis, això està clar. Només tenen un trist alberg públic sense cap mena de servei. Parem uns minutets a refer-nos del dur xoc que suposa per nosaltres no poder fer aquella cerveseta i aquell orujito per els quals tots hem estat sommiat durant els últims 10 km. Fem uns estiraments i ens aventurem a seguir el camí en busca del bar més pròxim (2km, sensació de 5) ... Les necessitats de menjar i beguda fresca es feien paleses entre el grup, (alguna pajara, mostres de tensió i desesperació generalitzada així com d'odi cap al petit i esquifit poble de casanova....)" sense ànims d'ofendre els Casanovins!!!" Finalment fem una gran troballa. -2 xiringuitos a peu de camí!!! Ja sabem que toca parada i fonda. Però ens trobem que no fan menús... el que faltava pel duro, almenys si que tenn una cerveseta, vinet i orujo "casero"i la típica empanada gallega que no pot faltar! Doncs després de l'esperat avituallament, ens decidim a comprar les famoses "conchas" del camino ( valien 2 euros quan a Santiago trobes 2x1€) que encara no portàvem... en total uns 15 € ens va costar.
Reprenem la marxa i ja ens queda poc per arribar a Melide... o això ens pensem. L'única cosa que ens feia continuar amb la nostra marxa era pensar en el famós pulpo de Melide que ens menjaríem a la pulperia Ezequiel. Tot i així, el poble dels coll... es fa esperar. Noves mostres de desesperació surten i ens comencem a cagar amb la mar.....í. Però finalment, a les 18:00 arribem a Melide, i trobem lloc a l'alberg municipal!!! Una dutxa, i cap a sopar!! Anem al famos bar Ezequiel a menjar pulpo, que tot i que no és el millor del poble, es el típic i s'hi ha d'anar. Doncs si, pulpo, vinito, cerveseta, i per acabar com no.... un orujito!!!. I ja, quan en portem una mica mes al cap que als peus... cap a dormir que demà s'hi ha de tornar.

3a Etapa: Melide --> Arzua

Com cada dia ens seguint tota la multitud que fa el camino ens llevem al voltant de les 6, i un cop apunt ens disposem a rependre la marxa amb la intenció d'arribar a Arzua. A uns pocs quilometres despres de sortir ens trobem una curiosa paradeta amb fruita i aigua, on et demanen que donguis la voluntat i agafis el que et vingui de gust, hi ha aigua fruita, te... Agafem alguna peça de fruita paguem el que es correspon i seguim caminant. En vistes de que la ruta avui es curteta, ens perenem l'etapa amb mes calma i allarguem una mica les parades. Al final aixo ens provoca que no trobem lloc a l'alberg públic, (causat també per una avaria en el circuit d'aigua en una de les abitacions) i hem de buscar un alberc privat. Un cop nets i planxats anem de visita pel poble a fer alguna copeta, comprem un decim de loteria (que segur que toca) i a sopar una mica i a dormir que dema sera un altre dia.

4a Etapa: Arzua --> Pedrouzo

No recordo res.... Arribem a l'alberg, al voltant de la 1 i despres de fer uns 30 min de cua entrem a l'alberg, preparem els llits, dutxa i a fer una cervesa i visitar el poble. Que moltaa cosa per visitar no te pero be un bar per pendre algo i un per sopar si que el trobem!!!

5a Etapa: Pedrouzo --> Santiago de Compostela

Ens despertem ben dora per tal d'afrontar l'ultima etapa, i amb ganes d'arribar a santiago la veritat es que l'etapa es fa una mica pesada. Entre travessar poligons, i veient que et vas acostant a la ciutat va perdent una mica l'encant, pero be fem la parada de rigor al monte gouzo i gas cap a santiago. La veritat es que des de que ens trobem el cartell de Santiago de Compostela  fins a la PLAÇA encara tindrem temps de fer una paradeta a fer una copa i tapa que ja hi ha gana. I si, ja s'acosta el moment, ja arribem a la plaça la fi de l'experiència, no se si l'emocio es mes gran pel que hem fet o perque s'acaba, suposo que es una suma de tot. I un cop a la baixada de la plaça ja sentim la remor de la gaita, que encara ens augmenta la sensació d'emocio. I finalment entrem a la plaça, i et retrobes amb tot de gent amb la que t'has anat creuant, realment es una experciencia dificil d'explicar, i que no m'esperava. Val molt la pena!!!